Turisme Conscient al Pallars Sobirà
Proposta de Turisme Conscient al Pallars Sobirà
Pallars Sobirà t'enamora
El març del 2019, l’equip de Turismeconscient.cat vam finalitzar l’estudi d’una innovadora proposta de dinamització econòmica i social a la comarca del Pallars Sobirà fonamentada en el Turisme Conscient que, sota el lema Pallars Sobirà t’enamora, posava de manifest el potencial d’aquest model turístic per a solucionar molts dels problemes actuals de la comarca i posicionar el Pallars Sobirà com a capdavanter del turisme conscient al Pirineu, incrementant així la seva competitivitat com a destí turístic.
El potencial del Pallars Sobirà com a capdavanter del Turisme Conscient al Pirineu català
El potencial del Pallars Sobirà és extraordinari per a competir a primer nivell dins el sector del Turisme Conscient. Els seus valors històrics, culturals i tradicionals tan arrelats amb el territori en un entorn natural, d’alt valor estètic i de gran importància ecològica, són els ingredients perfectes per a acollir la demanda provinent d’aquesta nova tendència turística.
Oferir experiències úniques, genuïnes i transformadores visitant el Pallars Sobirà és un factor clau per a diferenciar-se de l’actual oferta turística d’altres comarques de muntanya, molt similar entre elles i immerses en una espiral competitiva en preu que segueix el camí semblant a l’esdevingut pel turisme de masses de sol i platja, però en aquest cas de neu i aventura.
Aquest factor diferenciador que disposa el Pallars és intrínsec i patent a tot el territori de la comarca i, per tant, únic i genuí. Al tractar-se d’un conjunt de valors propis de la terra i dels costums de la seva gent, hauria de convertir-se en el denominador comú de qualsevol oferta turística, donat que cadascuna de les experiències que s’ofereixen actualment es porten a terme en un context sociocultural i identitari que, moltes vegades, passa desapercebut pel turista.
Identificar i potenciar els valors propis del Pallars Sobirà, comprendre la seva interrelació i saber-la expressar en una oferta atractiva per al turista conscient serà vital per a fer evolucionar l’actual model turístic cap a una nova concepció de turisme més respectuós amb el conjunt dels atractius i recursos de la comarca, més integral, més inclusiu i, per tant, més repartidor de la riquesa.
El Turisme Conscient suposarà un important dinamitzador econòmic del conjunt del territori, donarà una excel·lent oportunitat a totes aquelles activitats tradicionals que avui dia estan en retrocés o en vies d’extinció, contrarestarà l’actual procés de despoblament, afavorirà la cohesió territorial i serà respectuós amb el medi ambient per a que tot es produeixi de manera sostenible.
L’estudi que vam efectuar posava de manifest un seguit de deficiències estructurals que pateix actualment el Pallars Sobirà, molt semblants també a les d’altres comarques rurals, i com el Turisme Conscient podria ser un important factor dinamitzador socioeconòmic del territori, tant a escala local com regional, incloent una sèrie d’estratègies d’actuació per tal d’introduir aquest nou model dins la pràctica turística.
El Pallars Sobirà, un entorn natural per excel·lència
El Pallars Sobirà és la comarca que millor ha sabut mantenir l’essència més pura i natural del Pirineu català, on la influència transformadora de l’home no ha tingut repercussions tan significatives sobre el seu patrimoni natural com ha passat a altres territoris pirinencs.
Amb una extensió d’aproximadament 1.378 km2, el Pallars Sobirà abasta part de l’orografia més singular de l’Alt Pirineu, incloent les màximes altituds del Principat de Catalunya, com ara la Pica d’Estats, amb 3.143 m d’alçada.
La seva morfologia abrupta, solcada per magnífiques valls d’herència glacial a la part més axial del Pirineu i valls confinades per formacions muntanyoses menys escarpades a la franja meridional de la comarca, ofereix un fons escènic de gran magnitud, amb meravellosos contrastos de llum, textures i colors.
Dins la hidrografia del territori, es fan remarcables per la seva singularitat els conjunts lacustres d’origen glacial, així com l’abundància de salts d’aigua i de cursos amb ràpids que fan patent la força de les aigües durant el desglaç i aporten sonoritat al paisatge de l’entorn.
Les grans diferències altitudinals i d’orientació causades per l’orografia muntanyosa han generat l’existència de microclimes que aporten una gran diversitat d’ambients i d’elevada riquesa biològica. La vegetació típica pirinenca que vesteix a l’alta muntanya es va enriquint en diversitat a mida que adquireix la influència mediterrània o continental a cotes més baixes. La frondositat dels boscos, molt patent a les denses obagues de les principals valls, són l’hàbitat de multitud d’espècies de fauna autòctona i d’altres reintroduïdes després de la seva desaparició.
El problema de l'envelliment de la població
El Pallars Sobirà té una població censada de 6.934 habitants l’any 2018, segons dades de l’Idescat, sent la segona comarca amb menys habitants de Catalunya després de l’Alta Ribagorça.
La seva estructura demogràfica presenta una piràmide d’edat força envellida, amb una edat mitjana establerta en els 45,19 anys i un índex d’envelliment del 153,1 %, on gairebé 25 de cada 100 persones majors de 64 anys superen l’edat dels 84.
Aquesta situació ha generat un índex de dependència senil del 29,3 %, la qual cosa vol dir que pràcticament hi viuen 3 persones d’edat superior als 64 anys per cada 10 habitants d’edat compresa entre els 16 i els 64 anys.
Les principals causes de l’envelliment de la població:
• Un creixement natural negatiu.
• Un saldo migratori insuficient.
Població per sexe i edat quinquennal. Pallars Sobirà 2018
Creixement natural negatiu de la població del Pallars Sobirà
La diferència entre el nombre de naixements i el de defuncions a la comarca del Pallars Sobirà ha mantingut un saldo negatiu des de fa dècades, amb l’excepció del període entre el 2004 i el 2010 on el creixement natural va aconseguir pràcticament equilibrar la balança, per a després adquirir de nou una tendència negativa, presentant l’any 2017 una taxa bruta del -2,90 per mil.
Baixa natalitat
Al llarg dels últims 30 anys la taxa bruta de natalitat ha presentat valors baixos, sempre per sota de la mitjana catalana. Així, l’any 1991 va resultar una taxa mínima del 4,21 per mil, mentre la màxima es va assolir l’any 2009 amb un valor del 10,63 per mil. La taxa de natalitat l’any 2017 va ser del 7,83 per mil, sent un punt més baixa que la mitjana de Catalunya.
Aquesta baixa natalitat segueix la tendència generalitzada que s’està donant a terme als països europeus, però agreujada encara més per la insuficiència del nombre d’habitants en edat fèrtil al Pallars Sobirà i la falta d’oportunitats de treball estable.
Alta mortalitat
Seguint el cas invers de la natalitat, el Pallars Sobirà ha mantingut valors de mortalitat superiors a la mitjana catalana al llarg dels últims 30 anys. L’última dada oficial de l’any 2017 va suposar una taxa bruta de mortalitat del 10,73 per mil, mentre que per al conjunt de Catalunya va ser del 8,80 per mil.
La causa d’aquesta alta taxa de mortalitat es deu principalment a l’existència d’un nombre elevat de població senil a la comarca, encara que alentit pel continu augment generalitzat de l’esperança de vida.
Saldo migratori insuficient
El fenomen migratori al Pallars Sobirà entre la dècada dels 90 i fins l’any 2009 ha sabut mantenir un saldo positiu, amb excepció del període comprès entre els anys 2010 i 2015 en que va caure a valors negatius, fins a arribar l’any 2014 al mínim del -19,11 per mil. Posteriorment es va recuperar, mostrant l’any 2017 una taxa bruta de creixement migratori del 3,19 per mil, molt inferior a l’obtingut pel conjunt de les comarques catalanes, que va ser pràcticament el doble.
No obstant aquest últim valor positiu de creixement migratori, en terme absoluts va suposar un augment de població de 31 persones per a tota la comarca, sent pràcticament un nombre insignificant per a mitigar el problema de l’envelliment demogràfic que pateix el Pallars.
Desigual distribució geogràfica interna de la població
A més de ser la segona comarca catalana de menor nombre d’habitants, el Pallars Sobirà es la que menor densitat de població té, amb només 5 habitants per kilòmetre quadrat l’any 2018, que contrasta amb els 237 de mitjana al conjunt del territori català.
No obstant, aquesta densitat representa la mitjana per al conjunt de la comarca i no correspon amb la realitat de cadascun dels 15 municipis que la integren. D’aquesta manera, són 9 els termes municipals que presenten densitats de població per sota de la mitjana comarcal, arribant a mínims de 1,5 i 1,6 hab/km2 als de Lladorre i Alins respectivament, mentre que altres, com el de Sort (20,6 hab/km2) i Esterri d’Àneu (89,1 hab/km2), presenten valors molt superiors.
Aquestes diferències denoten una estructura espacial de la població amb un cert grau de concentració a les poblacions de major entitat urbana, en detriment dels municipis amb caràcter rural més marcat i que pateixen un continu procés de despoblament.
L’Economia del Pallars Sobirà: una economia sense prou força
El baix dinamisme poblacional i el seu caràcter envellit són alhora causa i efecte d’una economia sense prou força com per a crear ocupació que retingui a la gent jove, generi feines estables que contribueixin a la decisió de tenir fills o aporti una oferta de treball atractiva que afavoreixi la immigració.
Sector primari
El Pallars Sobirà ha sustentat per tradició una estructura de producció basada en l’explotació de la ramaderia, però actualment en procés de decadència, principalment per la manca de relleu generacional.
El sector forestal va tenir la seva importància com a proveïdor de fusta al sector de la construcció, però amb l’aparició de la crisi va reduir considerablement la seva ocupació.
Sector secundari
Avui dia, la producció industrial és gairebé insignificant i bàsicament lligada a la transformació dels productes procedents del sector primari, com l’alimentació a partir de la ramaderia i la fusta provinent de l’explotació forestal.
La producció hidroelèctrica és més important per la seva funció de generació elèctrica, regulació del caudal dels rius i transformació del medi ocasionada pels envasaments que no pas per la quantitat de mà d’obra que ocupa.
Sector terciari
El turisme i les seves activitats relacionades representen la única ocupació destacable dins el sector terciari i pren, cada vegada amb més força, la primera posició com a motor de l’economia del Pallars Sobirà. No obstant, el seu nivell de desenvolupament és limitat si el comparem amb altres comarques de muntanya i, degut la seva estacionalitat, és l’activitat que major atur presenta.
El sector turístic del Pallars Sobirà
Actualment el principal recurs en que es basa el model turístic del Pallars Sobirà és l’atractiu del seu medi natural, juntament amb la seva condició d’espai d’alta muntanya apte per a la pràctica d’activitats lligades amb la neu i l’aprofitament dels cursos fluvials.
Oferta turística actual:
TURISME NATURA:
Visites als parcs naturals i senderisme en general.
TURISME ACTIU:
Activitats d’aventura com el ràfting, activitats de neu i altres com les excursions a cavall.
Oferta d’allotjament turístic:
Més de la meitat de les places d’allotjament destinades a turistes són proporcionades pels càmpings (58%), seguit dels hotels (22%) i dels habitatges d’ús turístic (14%), mentre que resten en una situació marginal la capacitat de l’allotjament rural (5%) i els edificis d’apartaments turístics (1%).
El problema del sector turístic al Pallars Sobirà
Principals problemes de l’actual model turístic del Pallars Sobirà:
- Manca de diferenciació pel que fa a l’oferta turística d’altres comarques pirinenques.
- Estacionalitat de l’oferta turística.
- Activitats que comporten turisme de masses.
- Baix repartiment de la riquesa generada pel turisme.
L’actual oferta turística del Pallars Sobirà competeix amb la d’altres comarques de muntanya que, per tradició, disposen de més experiència i major nivell de preparació en el sector turístic.
A més, aquesta oferta té un marcat caràcter estacional, centrada bàsicament en la temporada de neu i els mesos estivals de vacances. L’afluència del turisme concentrada en uns pocs mesos de l’any, juntament amb l’existència d’una oferta turística molt similar, ha provocat l’aparició d’un model de captació de turistes en base a la competència per baixos preus, en lloc d’apostar per la qualitat dels serveis, donat que la inversió necessària per a millorar la prestació de serveis i les instal·lacions suposaria un període de retorn en forma de beneficis massa llarg a causa de la pròpia temporalitat de l’activitat.
El fet que només el 3% del nombre d’establiments d’allotjament turístic acapari el 58% de les places de pernoctació, com és el cas dels càmpings, provoca una important concentració espacial dels turistes, agreujat a més pel caràcter estacional de l’ocupació, el que genera un fenomen de turisme de masses i de poca repercussió econòmica per al territori, al tractar-se d’un turisme de baix nivell adquisitiu i autosuficient.
Capacitat d'allotjament turístic al Pallars Sobirà (març 2019)
El Turisme Conscient: la solució a l’actual problemàtica del Pallars Sobirà
La situació demogràfica del Pallars Sobirà pateix les conseqüències del progressiu envelliment de la seva població, causat principalment per un creixement natural negatiu i un saldo migratori insuficient, qüestió que afecta de primera mà a l’economia de la comarca.
Amb una ocupació protagonitzada cada vegada més per l’activitat turística sota un model de turisme sostenible, procura la sostenibilitat mediambiental de l’entorn on es desenvolupa però no garanteix el creixement econòmic de les poblacions amfitriones ni dels petits productors i artesans locals.
El Turisme Conscient es presenta com l’evolució del Turisme Sostenible, una nova filosofia del turisme que permet cohesionar els principis de sostenibilitat i ètica per atendre les necessitats de tot els grups d’interès (els éssers humans, les comunitats amfitriones locals, les empreses i les Institucions i Administracions públiques), promovent la igualtat i la participació activa de tots els individus.
Com potenciar la filosofia del Turisme Conscient al Pallars Sobirà
El Turisme Conscient ha de ser concebut com l’evolució del propi turisme que és demandat per les noves tendències y amb una visió a llarg termini.
El comportament del turista ha canviat, s’enfoca en el “adonar-se” i en “l’aquí i l’ara”, que tenen a veure amb el voler aturar-se i no anar tan ràpid. No es vol consumir tan ràpidament el temps d’oci en l’experiència turística, amb la fi de gaudir-lo, compartir-lo i aconseguir benestar al fer-ho.
Caldrà “fer conscients” als usuaris i la població en general. Per a això, no és suficient informar, a més s’ha de comunicar i aconseguir que l’usuari comprengui les bases del Turisme Conscient i els seus beneficis.
Aquesta conscienciació ha de venir per part de les empreses, les institucions i les comunitats locals. A més, les institucions i l’administració pública han d’interconnectar i regular els mínims establerts per cadascuna de les parts, cohesionar els grups d’interès, coordinar-los, afavorir la seva cooperació i establir les mesures de control per tal d’integrar aquesta nova filosofia a l’actual model turístic de la comarca.
Objectius:
Primera fase:
Conscienciació
Consulta les nostres solucions per a aprofitar els avantatges del Turisme Conscient a la teva localitat i al teu establiment